Anàlisi de «El Marqués» de Rodolf Sirera: context, personatges i temes

1. Situació i context de l'obra

El fragment pertany a una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, publicada l'any 1978, any en què es va proclamar la Constitució Espanyola. Per tant, podem afirmar que el context històric és un context de canvi i d'obertura política i social. Es va incentivar la producció literària i teatral i es va renovar l'escena valenciana, on es podia parlar del teatre independent.

2. Característiques dels personatges

Marqués: té una aparença externa marcada per la simulació en un primer moment. El pas de criat a marqués està marcat per un canvi de veu, i la seua posició social li permet aconseguir allò que vol i que li provoca plaer. És un personatge latent.

Gabriel: té una aparença externa sense cap acotació que el caracteritze; el caràcter realista de l'obra ho fa innecessari. Quant al seu caràcter, està marcat per la categoria social i pel seu orgull professional.

3. Eixos temàtics

S'hi poden destacar dos eixos temàtics:

• Les classes socials, com a vertebradores d'una societat piramidal, en la qual no tots tenen el mateix poder. Cal tenir en compte que la història se situa en els anys previs a la Revolució Francesa.
• Qüestions metateatrals: els límits entre realitat i ficció en la interpretació actoral. Es tracta d'intercanvis dialèctics entre dos interlocutors; el Marqués imposa el seu criteri davant d'un interlocutor menys capacitat.

4. Subgènere, model i corrent

Aquesta obra es situaria en el teatre dels anys 70 i pertany a l'àmbit literari, juntament amb el teatre dramàtic i realista. Es tracta d'un teatre innovador i amb denúncia social. És un teatre realista, i el moment històric on se situa és la Revolució Francesa. Els dos personatges són realistes, i la seua situació social també és realista. L'obra se situa a París i és una obra d'autor.

5. Característiques generals del teatre en el context de l'obra

La mort de Franco suposa el final de la dictadura i l'inici de la transició democràtica, que propicia el desenvolupament econòmic, cultural i social. Es tracta d'una època d'incerteses però també de grans esperances. Augmenta la quantitat de grups de teatre independent, que insisteixen més en l'espectacle que en el text de l'autor. Això suposa la introducció d'un espai polivalent, del mim, la mescla de gèneres… i apareixen nous autors.

6. Característiques del teatre amb anterioritat al context de l'obra

Es noten les influències del teatre èpic, el teatre de l'absurd i el teatre realista. Trobem també els happenings i les performances de companyies com Els Joglars, Els Comediants, Dagoll Dagom, La Fura, etc. El teatre independent volia restaurar el teatre valencià creant un circuit alternatiu a les sales, posant en escena obres progressistes i crítiques, i captar un públic juvenil emprant un valencià estàndard. No acceptava els autors de moda ni els mètodes tradicionals…

7. Referents i elements de la realitat

En aquesta obra trobem un emmarcament ficcional marcadament realista, i els marcadors espaciotemporals són els següents:

• Macroespai ficcional: París.
• Microespai ficcional: Palau Rococó, estil històric.
• Referències a Diderot, l'Enciclopèdia, Racine, Rousseau…
• Aparença externa dels personatges no marcada explícitament.
• Tractament tu/vos.
• Incís relatiu a la varietat diacrònica: valencià estàndard.
• El vi de Xipre.

8. Acotacions

Acotacions llindar: «Gabriel de Beaumont, comediant…», «El señor Marqués de…». En les acotacions inicials davant de cada parlament apareixen els personatges identificats com CRIAT/MARQUÉS, en referència a la professió i càrrec. GABRIEL apareix només amb el seu nom.

Acotacions externes: apareixen abans de qualsevol parlament i delimiten les parts de l'obra.

Acotacions de marcador omniscient: són l'equivalent al narrador omniscient.

9. Trajectòria de l'autor

Aquesta obra se situa en la etapa 2 (1977-1978), en què l'escriptura de Rodolf Sirera està desvinculada completament dels grups de teatre independent. Mostra una clara voluntat professional i gust pel treball textual amb formes i subgèneres diferents.