Avantguardisme i Literatura Catalana de Postguerra

L'Avantguardisme

L'Avantguardisme és un corrent que sorgeix a diferents punts d'Europa (Alemanya, França, Itàlia, Catalunya…). Es va iniciar al segle XX i es basa en el fet que l'artista introdueix dins d'una obra elements innovadors que no segueixen els corrents tradicionals.

Durant les primeres dècades del segle XX es va produir un trencament entre dues concepcions de l'art diferents. D'una banda, hi havia aquells artistes que pensaven que l'art havia de ser una experiència de cultura i optaven per la norma de la tradició clàssica; d'una altra, hi havia artistes que creien que l'art havia de ser justament el contrari: una destrucció de la norma establerta, una recerca, una aventura, una experimentació. Ells mateixos es van posar el nom d'avantguardistes.

El Futurisme

L'any 1909 Filippo Tommaso Marinetti va publicar el manifest fundacional del futurisme, en què proclamava l'èxit de l'atzar per damunt de l'intel·lecte, un atzar que s'havia de plasmar literàriament amb la destrucció de la sintaxi, amb la imaginació sense fils conductors racionals i amb les paraules en llibertat, sense signes de puntuació que les limitessin.

Dadaisme

Els dadaistes exigien la destrucció absoluta dels mitjans d'expressió tradicionals que havien encaminat l'home cap a la mort d'ell mateix i defensaven una expressió totalment espontània. Marcel Duchamp.

Cubisme

El Cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictòriques, on es feien quadres basats en figures geomètriques. Pablo Picasso.

Surrealisme

Els surrealistes defensaven la llibertat total, que en literatura comportava fer ús de l'escriptura automàtica i del collage. L'ésser humà està atent al seu inconscient i als seus somnis, i descobrirà en ell la dimensió de la realitat, segons Andre Breton.

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Papasseit es qualificà ell mateix com a poeta avantguardista català, en una sola paraula.

Adoptà en la seva obra les tècniques i els recursos del Cubisme i del Futurisme, com els cal·ligrames.

La Literatura de Postguerra

El triomf franquista significà l'inici immediat d'un llarg període històric de repressió contra les llibertats democràtiques. Des del mateix any 1939 la llengua catalana va ser eliminada de l'activitat pública, es van tancar les editorials i es va prohibir l'edició en català. Només molt poc a poc, el règim va afluixar gradualment la persecució del català i va permetre la creació d'editorials i una progressiva major normalització de les publicacions.

Novel·la de postguerra

Va ser una tasca molt complexa recuperar la productivitat de la literatura catalana. Pel que fa a la novel·la, cal recordar que abans de la Guerra Civil ja patia una situació de crisi. Tot i les dificultats s'anirà recuperant gradualment, insistint en les tècniques i les actituds que s'havien desenvolupat en els anys de preguerra.

La traumàtica experiència de la guerra i la no menys dolorosa de l'exili després de la derrota republicana. Mercè Rodoreda.

Poesia de postguerra

Pel que fa a la poesia, ja des del primer moment de la postguerra jugarà un paper important, tant des de l'exili com des de la clandestinitat. La poesia serà el medi que donarà continuïtat a la literatura anterior a la Guerra Civil i que assegurarà la supervivència d'una cultura amenaçada i atacada. Conviurà la poesia pura i una poesia força relacionada amb el context històric i la situació que Catalunya vivia sota el règim franquista.