Cavalleria Medieval: Orígens, Ordes i Armes
Cavaller: En un sentit literal i primitiu, el mot cavaller designava el posseïdor d’un cavall i armes, que servia un senyor, amb el qual mantenia un contracte de fidelitat.
La cavalleria
La cavalleria era una institució de caràcter militar que va arribar a ser una autèntica casta dins el món feudal europeu. Els ideals cavallerescos eren compatibles amb l’ajut al senyor i als febles; i s’hi afegí posteriorment la defensa de la religió.
Els ordes de cavalleria
Els ordes de cavalleria eren unes institucions creades per organitzar els cavallers en la defensa dels seus ideals (lluitar sempre a favor del bé, de l’Església i dels febles). Funcionaven com unes germandats en què els cavallers s’havien jurat lleialtat i ajuda mútua.
L’orde del Temple
L’orde del Temple va ser un orde militar fundat per cavallers francesos a Jerusalem el 1118 amb l’objectiu primer de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren atacats pels lladres sarraïns.
L’orde de la Garrotera
L’orde de la Garrotera és d’origen anglès. Els reis anglesos concedien l’orde a cavallers estrangers de gran prestigi, com el rei Alfons el Magnànim, a qui va ser concedit l’orde el 1450, la qual cosa vinculava la Corona d’Aragó a l’orde anglès.
La cavalleria a la corona catalanoaragonesa
A la corona catalanoaragonesa, la cavalleria es va nodrir de ciutadans i d’homes lliures armats cavallers pel rei com a recompensa per haver servit la corona. Rebien el nom de “mossèn” i gaudien de nombrosos privilegis i d’exempcions fiscals.
La crisi de la cavalleria
A partir del segle XIV, la crisi del feudalisme provoca que l’estament cavalleresc perdi protagonisme a favor de la burgesia; per tant, els cavallers han de buscar alternatives per mantenir el seu prestigi. La realitat imita la literatura.
L’arnès del cavaller
L’arnès és el conjunt d’armes que habitualment usava el cavaller. Està constituït per:
- Les armes defensives
- Les armes ofensives
- Les defenses dels cavalls
El cavaller havia de lluitar amb totes les peces de l’arnès al damunt. Una armadura podia pesar uns 25 kg, i l’arnès sencer podia passar perfectament dels 30. I si hi sumem els 17 o 18 kg de la llança, el pes total era considerable.
Les armes defensives
El cavaller porta tot el cos ben protegit per una estructura de ferro, que és rígida, incòmoda i pesada.
A sota de l’armadura s’ha de protegir la pell del contacte directe amb el metall. Es posa una camisa prima, un gipó de cotó i després la cota de malla o ausberg, que és com un vestit fet de ganxet però amb peces de ferro rígid.
El cavaller es protegeix el cap amb diversos tipus de casc, com l’elm, la celada, el bacinet o la cervellera.
El casc consta de dues parts: el casc pròpiament dit i la bavera, que defensa la cara.
Les armes ofensives
Les armes ofensives del cavaller són, bàsicament, l’espasa, la llança, la daga, l’atxa i la maça. L’espasa acostuma a pesar uns 2 kg.
La daga o punyal és una espasa curta, que el cavaller porta sempre penjada a la cintura. La seva fulla pot medir de 20 a 35 cm.
L’atxa consta normalment de tres parts: per un costat té una destral de fulla tallant (va molt bé per obrir els caps), pel costat oposat hi ha un martell, i una daga al capdamunt.