Edat Mitjana, Societat i Lirica Trobadoresca

Edat Mitjana i Societat

Edat Mitjana: situada entre l'edat antiga i moderna (s. V-XV). S' divideix en alta edat mitjana (s. V-X) i baixa edat mitjana (s. X-XV). Hi havia 4 estaments socials:

• Nobles: reis, senyors feudals, cavallers...
• Eclesiàstics: papa, bisbes, abats...
• Pagesos: treballaven per al senyor feudal.
• Burgesos: dedicats a l'artesania i el comerç.

Teocentrisme, Cultura i Llengua

Teocentrisme i església: l'església té un paper important i una gran influència. Molts autors utilitzen propòsits exclusivament evangelitzadors (Ramon Llull - literatura religiosa i moralitzant).

Societat teocèntrica: considera a Déu o allò diví com a centre de tota realitat. La cultura estava al voltant de les corts o monestirs. A partir del segle XIV s'estén a la classe social urbana.

L'impremta va sorgir al segle XIII quan comença l'ús del paper.

Llengua: neixen les llengües romàniques. el català prové del llatí vulgar amb diferències dialectals degudes a la procedència geogràfica i social.

Els Trobadors i la Lírica Culta

Els trobadors: la lírica trobadoresca té una temàtica amorosa composta per ser cantada davant d'un públic cortesà. És la primera mostra de lírica culta escrita en una llengua romànica (llengua occitana).

Poesia de tradició trobadoresca: els trobadors van existir des del segle XII al XIII, però al XIV-XV desapareixen. Però el que perdura d'ells és l'ús de l'occità, les formes poètiques i la temàtica.

Ausiàs March: al segle XV trenca definitivament la tradició.

Figures i Gèneres

• Trobadors: persona que componia els poemes i els acompanyava d'una melodia.
• Poeta: persona que escrivia poesia en llatí.
• Joglars: provenien de classe social baixa, tenien com a ofici anar a la cort a entretenir. Recitaven poemes, feien números de circ o ballaven.

Gèneres i Tòpics

El gènere més habitual és la cançó (poema amorós en què es desenvolupen els motius i tòpics de l'amor cortès).

Sirventès: composició de to satíric amb què es vehiculaven atacs verbals o denúncies contra un enemic personal, polític o militar.

Tòpics: mort per amor i la dama sense mercè.

Amor cortès: el senyor a qui el vassall deu fidelitat es converteix en la dama a qui l'enamorat deu amor. Generalment hi ha un enamorat sotmès a la seva dama. Explica els seus sentiments extremats, lloa les virtuts de l'estimada o bé s'hi dirigeix directament per suplicar-li l'amor. La dama acostuma a estar casada, per tant és un amor adulter i secret.

Les cançons dels trobadors es divideixen en cobles formades per vuit versos. L'última cobla sovint inclou el senhal (pseudònim de la dama), és la més curta i s'anomena tornada. La rima és consonant.

• Trobar leu: llenguatge senzill.
• Trobar clus: elitista i complicat d'entendre.