El text argumentatiu: tipus, gèneres i característiques

El tipus de text argumentatiu

El text argumentatiu és el producte d'una situació de comunicació que inclou un enunciador (l'argumentador), un destinatari, un tema controvertit i una finalitat social específica, i que es porta a terme mitjançant una orientació de l'argumentació que determina el valor dels arguments i dels contraarguments.

• Presència d'un tema controvertit, que admet diferents tractaments. Perquè hi haja una seqüència argumentativa és una condició necessària i suficient que hi haja una tesi. La tesi constitueix l'element al voltant del qual es basteix l'estructura argumentativa, amb un o diversos arguments.
• Caràcter subjectiu, mitjançant la presència d'un emissor que manifesta la seua manera de veure la realitat, la desautorització, la provocació...
• Ús d'un to polèmic, quasi bèl·lic, basat en la confrontació de dues o més posicions.
• Cerca de la victòria com a objectiu, que consisteix a convéncer, persuadir, fins i tot imposar, una manera de veure el tema objecte de tractament.

Els gèneres argumentatius

• Article d'opinió: text d'una certa extensió, escrit per un periodista, que es publica en els mitjans de comunicació com a col·laboració periodística puntual, i que exposa el parer sobre algun tema a fi de modificar l'opinió del receptor.
• Editorial: text sense signatura explícita que explica, valora i jutja un fet o una situació d'actualitat, i en el qual es manifesta la ideologia de la publicació.
• Columna: article en forma de columna en què l'autor, un escriptor de renom amb secció fixa en la publicació, opina sobre un tema d'actualitat.
• Carta al director: text periodístic en què els ciutadans expressen la seua opinió sobre un tema o una notícia d'actualitat o sobre un article publicat en el mitjà de comunicació.
• Blog: pàgina web interactiva, personal i periodística, a manera de diari de l'autor, amb continguts del seu interés actualitzats amb freqüència i sovint comentats pels lectors.
• Reclamació: escrit de queixa d'un usuari sobre un producte o una acció que el perjudica, adreçat als responsables amb l'objectiu d'obtenir-ne una compensació.
• Informe: text escrit o oral, realitzat amb la intenció de proveir informació d'una manera ordenada sobre determinades incidències, fets o temes, i que proposa solucions als possibles problemes.
• Judici: acte jurídic arbitrat per un jutge, que implica diverses parts enfrontades i comporta sustentar uns drets o interessos que es contraposen als que defensa la part contrària.
• Assaig: gènere literari que prova de copsar un tema des de la subjectivitat, de manera que s'aproxima a la reflexió filosòfica.

1. Característiques vinculades a l'adequació

• Els dictes personals de primera persona del singular i del plural, així com de segona persona del singular i del plural.
• La polifonia és explícita quan s'hi incorporen procediments de citació directa o indirecta. Un altre mecanisme polifònic és l'al·lusió intertextual, que sovint apel·la als coneixements enciclopèdics del receptor i s'activa en funció d'aquests.
• Hi abunda la modalització, que sovint és un bon instrument de persuasió; el punt de vista de l'emissor s'introdueix sovint amb verbs d'opinió, de dicció i performatius. També s'hi observa la presència de modalitat epistèmica.

2. Característiques vinculades a la coherència

La bona organització i la macroestructura clara són trets que defineixen els textos argumentatius. És recomanable fer coincidir la introducció i la conclusió amb sengles paràgrafs; l'exposició de fets i l'exposició d'arguments poden ocupar-ne un nombre variable en funció de l'extensió.

La superestructura dels textos argumentatius prototípics sol dividir-se en quatre parts, basant-se en la retòrica clàssica:

• Introducció: es pretén captar l'atenció o la benevolència del receptor amb la presentació del tema mitjançant una seqüència narrativa, expositiva o obertament argumentativa, ja que sovint es presenta directament la tesi que es vol defensar.
• Exposició de fets: s'exposen una sèrie de fets objectius o es narren uns esdeveniments que serveixen de marc per a l'argumentació.
• Exposició d'arguments: consta dels diferents arguments i contraarguments en què es recolza l'argumentació.
• Conclusió: es discuteixen la idea o idees principals que es desprenen del text. Sovint es pot distingir entre conclusió textual, que és la tesi mateixa o una idea paral·lela que se'n deriva, i conclusió retòrica, una frase o oració poc informativa que arrodoneix el text.

La progressió temàtica en els textos argumentatius pot ser de tres tipus: constant, lineal o de temes derivats.

3. Característiques vinculades a la cohesió

• Presenten una gran riquesa de connectors.
• Els mecanismes de referència gramatical i de cohesió lèxica solen ser rics i variats: la cohesió lèxica per reiteració permet reconceptualitzar els antecedents des de la perspectiva subjectiva de l'emissor i constitueix sovint un bon recurs argumentatiu.