Els canvis estètics dels segles XVI, XVII i XVIII

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII es van produir diversos canvis estètics que van marcar etapes ben definides en l'art en general i en la literatura en particular: el Renaixement (segle XVI), el Barroc (segle XVII), el Neoclassicisme (segle XVIII) i la Il·lustració (segle XVIII).

Després de tres segles de decaïment social i cultural, amb les noves idees del Romanticisme, la cultura escrita en català va prendre una nova embranzida. La burgesia va endegar la Renaixença, un moviment de recuperació nacional.

El Renaixement (segle XVI)

En teatre: es conreen els actes sacramentals, peces en un acte de caràcter al·legòric destinades a l'exaltació de l'eucaristia.

En prosa: destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), de Cristòfor Despuig (1510-1574), que per la varietat de temes tractats constitueix un primer intent d'assaig (gènere que naixia en aquella època) en català.

En poesia: s'alternen els models medievals amb les noves actituds renaixentistes i algunes de prebarroques:

• Joan Timoneda (c. 1518-1583): va publicar Flor d'enamorats (1562), amb una cinquena part de poemes en català, que van influir en l'obra de Pere Serafí.
• Pere Serafí (c. 1505-1567): autor d'una poesia que vol expressar idees abstractes, preludi del gust barroc.
• Joan Pujol (c. 1514 - c. 1603): autor del primer poema èpic en català.

El Barroc (segle XVII)

L'estil dels autors barrocs va sotmetre la llengua a una intensa reelaboració, amb el desig que expressés al màxim l'enderrocament de l'equilibri renaixentista. Entre els canvis de llenguatge cal destacar els següents:

• El contrast entre conceptes transcendents (vida/mort) o d'abast sensible (llum/ombra, delicadesa/grolleria, bellesa/lletjor).
• La deformació a dos nivells: un de realista, pel qual s'arribava a la caricatura, i un d'idealista, pel qual s'obtenia la bellesa absoluta.
• L'exageració expressiva mitjançant l'ús extrem de la hipèrbole.
• El dinamisme i el vitalisme, basats en l'alteració de l'ordre sintàctic.

Els dos autors més destacats del període van ser Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella.

El segle XVIII: Neoclassicisme i Il·lustració

Fins a la segona meitat del segle XVIII, en la literatura catalana va predominar el conreu de l'estètica barroca. Aleshores, malgrat el tancament de la monarquia a l'entrada de noves idees, es van començar a difondre els principis del Neoclassicisme, sobretot a la Catalunya Nord (sota domini francès) i a Menorca (en mans britàniques).

La poesia i el teatre són els gèneres més conreats del Neoclassicisme català:

• La poesia neoclàssica se serveix de la faula didàctica i de la sàtira, seguint el model del francès La Fontaine.
• En els models teatrals, cal destacar la comèdia de caràcters i la tragèdia.

La Il·lustració va establir les idees bàsiques que van conduir a la Revolució Francesa i que van propiciar l'eclosió d'un nou moviment cultural: el Romanticisme.

El Romanticisme i la Renaixença

El Romanticisme va sorgir a la segona meitat del segle XVIII a Alemanya i a Anglaterra, però a Catalunya no es va manifestar fins al primer terç del segle XIX. El seu principi bàsic era crear un art nou centrat en la imaginació i oposat a la raó o a la imposició de normes.

Principals trets del Romanticisme

• Desacord amb el món circumdant.
• Exaltació del «jo» i de la llibertat individual.
• La natura entesa com a símbol espiritual.
• Atracció per l'obscur, el misteri i l'irracional.

La Renaixença i els Jocs Florals

La Renaixença va impregnar d'ideals romàntics tots els àmbits: social, econòmic, polític i cultural. Aquests canvis van permetre que Catalunya superés els tres segles de crisi lingüística i cultural en què havia viscut.

Els Jocs Florals van ser restaurats el 1859 seguint el model del Consistori de la Gaia Ciència del segle XIV. Juntament amb altres institucions, van constituir la gran plataforma per a la recuperació del català com a llengua d'ús culte i van actuar com a trampolí per a l'aparició de les grans figures literàries del moviment.