La Renaixença Valenciana: Literatura, Cultura i Identitat

La Renaixença valenciana va ser un moviment literari, cultural i social que va sorgir en les terres de l'històric Regne de València en els últims anys del segle XIX. Les personalitats que varen participar en este moviment reivindicaven el paper que la llengua valenciana jugava dins de les institucions i, sobretot, en la literatura culta. Este moviment va tindre algunes característiques comunes amb altres que varen sorgir en terres veïnes a la Comunitat Valenciana, com a Catalunya o les Illes Balears.

El moviment naix en la Provença i Constantí Llombart el portà a València. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu pseudònim de Constantí Llombart, va ser un dels escriptors més representatius en llengua valenciana que va destacar per la seua activitat política republicana, pel seu valencianisme i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana hi havia l'escriptor i periodista Teodor Llorente, també valencianista, que va fundar el diari Las Provincias i arribà a ser diputat en les Corts d'Espanya. Els tres pensadors defensors de la valencianitat es van unir en Lo Rat Penat, fundada per Constantí Llombart i de la qual tots foren presidents. La institució segueix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes, sent una institució clau de la cultura valenciana.

De caràcter universal va ser l'escriptor i polític republicà valencià Vicente Blasco Ibáñez. També va fundar el seu diari, El Pueblo (1893), on difonia el seu ideal blasquista. Realista i naturalista, les seues novel·les van ser les més llegides del món. Entre elles hi ha "Arroz y tartana" (1894), "Cañas y barro" (1902), "La barraca" (1898) o "Entre Naranjos" (1900), entre altres, que es poden considerar novel·les regionals. Entre les obres de caràcter històric hi ha: "Mare Nostrum", "El caballero de la Virgen" i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" (1916), que va captivar el públic nord-americà. També n'hi ha d'autobiogràfiques, com "La Maja Desnuda" o "Los Argonautas", i socials, com "El Intruso" o "La Catedral". Vicente Blasco Ibáñez va morir a Menton (França) el 1928 i va ser enterrat a València durant la Segona República Espanyola. També van ser grans escriptors valencians Azorín i Miguel Hernández.

En el teatre valencià va sobresortir el sainetista Eduard Escalante.

En la pintura valenciana va destacar el gran pintor Joaquim Sorolla, qui va mostrar la societat valenciana de finals del segle XIX i principis del XX, sent un mestre de la llum. També Pinazo o Doménech, entre altres, van ser destacats pintors de l'època.

També hi va haver un gran desenvolupament valencià en la música. Molts músics hi van haver, com el Mestre Serrano, compositor de l'Himne de la Comunitat Valenciana (1909), amb lletra de Maximilià Thous, estrenat davant del rei Alfons XIII durant la inauguració de l'Exposició Regional celebrada a València.