Les quatre grans cròniques medievals catalanes

Classificado em Educação Artística

Escrito em em português com um tamanho de 3,03 KB

Les quatre grans cròniques

Escrites entre el s. XIII i el XIV, tenen el seu origen en el llibre Gesta Comitum (llistat de noms amb les gestes més importants dels reis al costat).

Finalitats generals de les cròniques

  • Justificació reial: Justificar determinats fets o actituds del rei.
  • Comunicació política: Explicar al poble accions polítiques del rei; per això s'escriuen en llengua vulgar.
  • Valor didàctic: Deixar constància per escrit d'uns fets que, per a la mentalitat medieval, tenen valor didàctic. El rei era tot un model a seguir pels seus súbdits.
  • Heroisme i patriotisme: Escrites amb un to heroic, amb la intenció d'exaltar la figura del monarca i una voluntat patriòtica de cohesionar el país.

Característiques de la prosa historiogràfica

  • Reflex de la societat medieval i de la genealogia reial.
  • Poc creïbles i amb poc rigor històric.
  • Presència de providencialisme, elements èpics, heroisme i crueltat.
  • Ús del plural majestàtic.
  • Descripcions detallades i elogi de la llengua.
  • Caràcter de propaganda, estretament lligat a l’expansió territorial.

Jaume I: Llibre dels fets

Amb manuscrit datat del 1313, és la crònica més llarga. Va ser escrita en dues etapes pel mateix rei (1208-1240 i 1242-1276).

  • Narra de manera autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei.
  • Aconsegueix un to verídic gràcies a un llenguatge popular (refranys, dites...) i a la reproducció de la llengua pròpia dels personatges i forasters (castellà, aragonès, francès, àrab).

Bernat Desclot: Crònica del rei Pere d'Aragó

Titulada Crònica del rei Pere d’Aragó i els seus antecessors passats, va ser redactada pel tresorer Bernat Desclot.

  • Fiable històricament i rigorosa.
  • Presenta trets del dialecte rossellonès.
  • El protagonista és Pere II el Gran i narra el seu regnat.
  • Tracta principalment dos temes: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos.

Ramon Muntaner: Crònica

Inclou la coneguda Expedició dels catalans a Orient, on el mateix Ramon Muntaner n'és el protagonista.

  • Abasta des del naixement de Jaume I fins a la coronació d’Alfons el Benigne.
  • Relata la conquesta d’Atenes i Neopàtria (1311).
  • Posa èmfasi en les empreses militars dels reis catalans des d'un fort patriotisme.
  • Estil caracteritzat per l’ús d’un llenguatge viu i col·loquial.

Pere III el Cerimoniós: Crònica

La Crònica (1383-1385) va ser escrita com a justificació del seu regnat.

  • No conté llegendes ni cantars de gesta en prosa.
  • Perd el to èpic característic de les altres cròniques.
  • Narra la reincorporació del regne de Mallorca a la Corona d'Aragó i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó.

Entradas relacionadas: