Literatura Catalana: Barroc, Neoclassicisme e Literatura Popular
Classificado em Educação Artística
Escrito em em 
português com um tamanho de 3,26 KB
Cultura catalana entra en un període feble: baixa producció de literatura culta i poc original, en una etapa de decadència.
Abans, el català tenia un paper important, i el castellà també era important.
Hi van haver canvis lingüístics importants, ja que la manera d'expressar-se dels autors era antiquada.
La impremta va ajudar a distribuir obres en català i en castellà.
Barroc (segles XVI-XVIII)
Barroc (XVI-XVIII): món en què tot és il·lusió i somni. Amb el Tractat dels Pirineus es va signar que el Rosselló formés part de la monarquia francesa.
Francesc Vicent Garcia [castellanisme]: obres de to greu (obres de la Contrareforma, temes amorosos, artificis barrocs) i de to burlesc (temes de burla, joc gratuït, desvergonyiment i escatologia).
Francesc Fontanella [castellanisme]
Neoclassicisme (finals del segle XVIII)
Neoclassicisme (final s. XVI): cansament de les formes del barroc, retorn a la traducció grecollatina, racionalisme i enciclopedisme.
Joan Ramis i Ramis: Lucrècia (tragèdia clàssica)
Rafael d'Amat: Calaix de sastre
Precedents de la Renaixença
Reivindicacions lingüístiques. Antoni Puig i Blanc.
Literatura popular
Literatura popular: manifestacions creades pel poble amb la necessitat d'explicar les seves vivències, pors i creences. [Mites que expliquen les preocupacions de la humanitat, llegendes, explicacions de tradicions o de l'origen del poble, cançons, teatre, rondalles, refranys i endevinalles].
Cançons religioses: grans festivitats cristianes (Nadal, Pasqua). Goigs: composicions que lloen les excel·lències de Nostre Senyor i de la Mare de Déu.
Cançons profanes:
- Romanç: composició poètica amb un nombre indeterminat de versos, de 7 síl·labes, que rimen els versos parells.
- Romanços d'influència castellana: fets històrics i relacions amoroses entre cristians i moros.
- Romanços d'influència ultrapirinenca: temes de dificultats amoroses.
- Romanços autòctons: temes amorosos, fets històrics i bandolers famosos (el Comte Arnau).
Característiques formals
- Llengua: col·loquial, construcció senzilla, mots d'origen castellà o francès.
- Ritme
- Vers: heptasíl·lab, art menor.
- Estrofes: aparellades, rima consonant.
- Refrany/tornada: dóna el tema, la rima i el metre.
Teatre religiós: el Cant de la Sibil·la, versicles bíblics cantats a les esglésies de Mallorca i de l'Alguer.
Literatura tradicional
Literatura tradicional: anònima (autor conegut però oblidat) i oral (parteix del text escrit i de la notació musical). El poble fa la seva pròpia composició, com si fos d'origen popular.