A Poesia Catalana: De Miquel Martí i Pol à Postguerra

7. La poesia de Miquel Martí i Pol: Després d’uns anys de formació en què predominen les lectures d’autors marxistes i de la publicació d’un primer poemari, Martí i Pol enceta una etapa d’activisme sociocultural. Al realisme social (El poble, La fàbrica), problemàtica social que viu l’obrer, l’home anònim, la seua quotidianitat, els seus sentiments, la seua impotència, el seu crit de revolta. Les bases de la popularitat de què avui gaudeix Miquel Martí i Pol cal buscar-les en la seua poesia d’aquesta època. La clau de l’èxit popular del poeta és un profund deix humà, fruit d’una experiència vital completa, que facilita molt la comunicació entre el poeta i el lector. El 1970 contreu esclerosi múltiple i es ha de recloure a casa. A partir d’ara la dedicació a la literatura, també a la traducció, serà total. La malaltia i la reflexió sobre la mort esdevenen ara temes omnipresents en llibres; el poeta se sobreposa a la situació i la incorpora a una veu poètica cada dia més personal. Les circumstàncies personals i sociopolítiques del moment han desfigurat la cronologia de publicació de les obres del poeta de Roda. Ha estat un poeta força desconegut pel gran públic fins cap al 1970.

L’obra de Miquel Martí i Pol pot ser dividida en 4 etapes:

• La època: fins al 1956: El llibre central d’aquesta etapa és Le fugitiu, escrit durant un període de crisi religiosa; l’home i els seus problemes de cada dia.
• 2ª: 1957-1970: Coincident amb el realisme històric, la poesia de Martí i Pol encarna els trets essencials de la poesia social. Distintius de l’autor, tres elements: la presència d’un component líric en els seus poemes èpics que els humanitza i els carrega de tendresa; l’ús decidit del vers lliure en poemes narratius o en inventaris; i l’ús d’un llenguatge planer que se sotmet a l’elaboració estètica. Al tombant de la dècada, l’acceptació de la nova realitat físicament limitada i alhora per l’afirmació vitalista del poeta; també hi ha preocupació per la situació del país.
• 4ª: a partir de 1975: innovació formal, el goig de viure en plenitud, manifestat en el plaer i el desig amorós; nega la vida de la passivitat i de la malenconia per dirigir-se cap a la consecució d’un estat de plenitud compartida.

8. La poesia catalana de postguerra: La poesia publicada durant la postguerra no respon a un estil uniforme. Hi podem observar tres grans tendències: a) la poesia de tradició simbolista; b) la poesia de tradició avantguardista; c) la poesia de tradició realista. Dins de la primera etapa es poden destacar els poetes com:

• Bartomeu Rosselló: va néixer a Palma i va morir de tuberculosi. La seua obra és curta, però de gran qualitat. El primer llibre és Nou poemes. En Quadern de sonets utilitza motius de la poesia barroca. El llibre Imitació de foc és més agosarat, en què experimenta amb la cançó popular.
• Rosa Leveroni: deixebla poètica de Carles Riba, va contribuir a la difusió clandestina de les Elegies de Bierville. Els temes de la seua poesia són: l’amor, el pas del temps i l’evocació de paisatges.
• Joan Vinyoli: poeta i traductor de formació autodidacta, la seua producció poètica pot dividir-se en dues etapes. En la primera destaca Les hores retrobades; en la segona etapa, que és la de maduresa, destaquen Tot és ara i res i Ara que és tard, sobre el tema de la caducitat de les coses i el record dels dies perduts. La seua obra influirà en la generació dels poetes dels anys setanta.
• Màrius Torres: va néixer a Lleida i va morir de tuberculosi. La seua obra poètica va ser editada pòstumament a Mèxic amb el títol de Poesies. Mostra la problemàtica personal obsessiva de la mort, però també la preocupació pel rigor formal. Alguns dels temes que tracta són la música, l’amor, la mort i el món de la natura, però també la realitat social i històrica que l’envolta, per exemple en La ciutat llunyana.

En la segona etapa estan els poetes com:

• Josep Palau i Fabre: ha escrit teatre, narrativa i diverses biografies sobre Picasso, però sobretot destaca com a poeta. Se situa en la tradició avantguardista, sobretot surrealista. Un tret característic de la seua poesia és la provocació.
• Joan Brossa: el poeta avantguardista per antonomàsia. Hi ha quatre etapes en la seua obra: 1) el neosurrealisme; 2) la quotidianitat i el compromís polític; 3) la conceptualització; 4) l’obra plàstica.

En la tercera etapa estan els poetes com:

• Pere Quart: pseudònim amb què Joan Oliver signarà la seua producció poètica. Podem destacar quatre característiques de la seua poesia: la correcció estilística i la recerca de les capacitats de l’idioma; la concreció; l’humor; l’expressió de la història personal i col·lectiva. D’altra banda, podem identificar diverses etapes en la seua obra poètica: a) la dècada dels anys trenta, caracteritzada per un humor sorneguer i irònic; b) els anys quaranta i cinquanta, l’època de l’exili i del retorn en plena postguerra, caracteritzats pel lirisme i pel pessimisme; c) durant la dècada dels seixanta, renaix l’esperança i Joan Oliver incrementa el seu compromís polític.
• Miquel Martí i Pol: nascut a Roda de Ter, alguns trets de la seua biografia són fonamentals per a entendre la seua obra: el lligam amb el seu poble; la seua condició obrera; la malaltia; el compromís com a poeta amb la seua classe i el seu país.
• Salvador Espriu: ha conreat la narrativa, el teatre i la poesia. La seua producció poètica es desenvolupa després de la guerra, entre altres raons per les facilitats de publicació d’un gènere que no necessita tant d’espai com la prosa i que es caracteritza per un hermetisme que facilitava passar la censura. Les seues obres més importants són: Cementiri de Sinera, La pell de brau i El llibre dels morts.