Poesia Valenciana de la Postguerra: Tendències i Vicent Andrés Estellés
Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
La poesia del període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70 es va conèixer amb el nom de poesia de realisme històric o poesia social. És un període caracteritzat per l'existència de poca producció en valencià, i a més aquesta producció havia de patir la censura.
La poesia d'aquest període va continuar amb les tendències anteriors, com el simbolisme i l'avantguardisme. La poesia dels anys 50 va haver de suportar una sèrie de problemes socials i culturals, com l'opressió nacional del règim i una renovació cíclica que va ser necessària. Pel que fa a les influències filosòfiques, cal destacar el marxisme.
La poesia dels anys 60
La poesia dels anys 60 és fàcil d'entendre, amb la finalitat de transformar la realitat. És senzilla, amb llenguatge col·loquial, i hi destaquen autors com Vicent Andrés Estellés. Les temàtiques foren tres:
- les que tractaven sobre l'existència (Ferrater);
- la cívica i política, on distingim entre poesia social, satírica, cívica i política;
- la poesia que tematitzava la quotidianitat (Martí i Pol).
Pel que fa als recursos literaris, la mètrica i la rima no van ser tan importants com anteriorment.
Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic
Vicent Andrés Estellés va ser un home apassionat i civilment compromès, cronista periodístic i poeta que podem trobar dins de la postguerra. Ciutat a cau d'orella, on es deixa sentir el realisme social, va ser publicat als anys 50. Als anys 70 va esdevenir símbol del País Valencià amb l'obra Llibre de meravelles.
Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, apareix com la veu d'un poble en marxa, alhora que també viu el drama col·lectiu de la postguerra. Escriu les obres des d'un exili interior, nacional i de classe. Té una gran eficàcia comunicativa quan vol transmetre la idea de dignitat.
A les Horacianes, el poeta retrata la vida valenciana dels anys 60, barrejant la València amb la Roma imperial. En el Mural del País Valencià es pot veure la influència de Pablo Neruda. Són uns poemaris dedicats a la història dels pobles valencians. Parla molt de la mort, de l'amor i del sexe de manera directa. Utilitza les metàfores, els topònims i, com a procediment, podem destacar la paròdia.
Per últim, cal dir que Estellés ha aportat a la cultura catalana un discurs ple de paraula viva i un referent poètic personal i ben perfilat, caracteritzat dins del conjunt de la literatura catalana contemporània.