Postguerra Catalana: Context Històric e a Narrativa

L’alçament militar antirepublicà del 1936 tenia dos objectius bàsics: acabar amb el règim de llibertats republicà i posar fi al desenvolupament de les diferents nacionalitats integrades a l’Estat espanyol. La fi de la guerra civil, el 1939, suposa la victòria dels nacionals, amb la qual cosa la postguerra es converteix en un període de depressió econòmica, política i cultural, dominat pel règim franquista.

La instauració del franquisme marcà tot un procés de centralització i espanyolització que es manifestà en tota una sèrie de repressions: derogació dels Estatuts d’Autonomia, dissolució dels partits polítics i sindicats, introducció de la censura i prohibició de l’ús públic del català (la llengua quedà restringida a l’àmbit familiar i íntim).

En el camp cultural i literari, totes les realitzacions anteriors (Renaixença, Modernisme i Noucentisme) quedaren tallades i els intel·lectuals catalans es veren obligats a exiliar-se, a actuar en la clandestinitat o a intentar crear una literatura pública a l’empara de la nova «legalitat». Tota aquesta situació del país es veié agreujada per les circumstàncies polítiques internacionals.

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va deixar el continent europeu desfet i dividit en dos blocs: l’Europa de l’Est i l’Europa Occidental, aïllament que es va mantenir durant molt de temps a causa de la guerra freda. El desenllaç de la Segona Guerra Mundial a favor de les democràcies occidentals i la derrota dels règims nazi i feixista implicaren un bloqueig internacional per a Espanya. Aquesta situació d’aïllament no canvià fins a la dècada dels 50, en què els Estats Units li donen suport econòmic i militar i Espanya entra a l’ONU (1955).

Els anys 60 l’Estat espanyol entra en una etapa de recuperació econòmica gràcies al turisme i als programes d’actuació econòmica. Tot això motiva una major oposició al règim franquista, que acabarà el 1975 amb la mort del general Franco i el restabliment de la democràcia.

La fi de l’aïllament internacional i la progressiva recuperació econòmica i de les llibertats tingué un reflex en la vida literària, que a poc a poc, tot i que la censura es mantindrà, anà recuperant autors i públic. S’aconseguirà passar d’unes actituds de resistència a una concepció literària professional que té en compte el públic i la creació d’un mercat, així com la participació en les tendències contemporànies: existencialisme francès, realisme històric i neorealisme italià.

La novel·la patí de forma molt notòria la censura. D’aquesta manera es passà d’un panorama literari brillant de preguerra al no-res de la postguerra. Això es va veure agreujat per la desconnexió que es produí entre l’escriptor i el seu públic. De fet, el gènere narratiu necessita una infraestructura estable per desenvolupar-se i, per tant, la recuperació del circuit literari: autor-editor-lector. Duu com a conseqüència la inexistència de corrents novel·lístics molt marcats i l’aparició de narradors aïllats.

L’únic model que implica una certa connexió és el de la novel·la psicològica, model de preguerra que implica una evasió de la realitat del moment i que es conrea en un esforç per mantenir una certa continuïtat literària (Joan Sales, M. Rodoreda, Llorenç Villalonga, Ma Aurèlia Capmany...).

1. Deixa de banda els fets externs i la trama argumental per centrar-se en la vida interior dels personatges i en la seva visió de la realitat.

2. Els personatges tenen conflictes interns que venen condicionats per l’ambient.

3. D’ambientació ciutadana.

4. Reflecteixen la crisi de valors morals de la societat.

5. Ús del monòleg interior per reflectir el fluir de la consciència humana.

6. Solen fer servir el narrador protagonista, que usa la tècnica de l’escriptura parlada o del monòleg interior, o el narrador omniscient.

7. Poden usar recursos d’introspecció, com ara cartes, diaris i memòries.

Els anys 50 impliquen per a la novel·la l’aparició de col·leccions del gènere i el sistema de subscripcions com a mesura per restablir el lligam entre els novel·listes i el públic lector. També nasqueren els clubs del llibre i els catàlegs editorials.