Ramon Llull i la Prosa Catalana Medieval
Classificado em Educação Artística
Escrito em em 
português com um tamanho de 2,16 KB
Ramon Llull és un dels grans noms de la nostra literatura i de la cultura europea. Llull va tenir cinc visions de Jesús i va deixar la seua família per a anar a convertir infidels. Volia escriure el millor llibre de la veritat de la fe catòlica, el llibre de contemplació en Déu. I, per últim, va fundar monestirs on aprenien els frares a predicar.
Quan va anar a la muntanya de Randa a meditar, va rebre la il·luminació de Randa i Ars, un sistema científic on es parla de termes científics i astrològics, i que justifica la fe cristiana per la raó.
Va escriure 266 obres en quatre llengües: llatí, àrab, occità i català. Va convertir el català en una llengua apta per a l'expressió literària, científica i filosòfica: aquest autor és considerat el creador de la prosa literària catalana.
Prosa historiogràfica dels segles XIII-XIV
En aquesta època del regnat de Jaume I, el català va començar a aplicar-se a tots els camps. Es va crear la Cancelleria Reial, un organisme administratiu de la corona encarregat de redactar tota la documentació del regne en llatí i en català.
Amb Pere el Cerimoniós es va acabar de configurar el model de llengua. Va reorganitzar la Cancelleria el 1276 i la va dotar de funcionaris coneixedors de la cultura clàssica i del llatí. Era el primer intent de crear una acadèmia de la llengua. Volia codificar i regular la llengua, és a dir, donar-li unes normes.
A l'edat mitjana, la història era una manera de justificar la política d'un monarca i de prestigiar una dinastia o un senyor feudal. Destaquen les quatre grans cròniques de la primera meitat del segle XIV, escrites amb les normes de la Cancelleria Reial (prosa amb molta influència del llatí, períodes subordinats, col·locació del verb al final de la frase, etc.). Les quatre grans cròniques són: Llibre dels feits, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner i Crònica de Pere el Cerimoniós.
El 1494, amb els Reis Catòlics, queda abolida la Cancelleria Reial. No volien cap altra llengua que no fóra el castellà.