Sant Vicent Ferrer: Vida, Predicació i Obra

Sant Vicent Ferrer

Va néixer a València l'any 1350 i va morir el 1419 a la ciutat bretona de Vannes. El papa Calixt III el va canonitzar el 1455. Sant Vicent pertanyia a l'orde dels dominics, coneguts per allò que el faria famós: l'oratòria. Es va formar en diverses ciutats i va obtenir el títol de mestre en teologia.

Des de bon començament va destacar per la producció intel·lectual, l'habilitat política i, sobretot, per una poderosa influència sobre les persones, cosa que el feia molt influent tant a la Corona d'Aragó com fora d'ella.

Predicació i recepció popular

Sant Vicent va predicar per tota la Corona d'Aragó, per Castella, Galícia, Occitània, el nord d'Itàlia, Suïssa i la Bretanya. Acompanyat per una comitiva de més de cent persones, les seues predicacions eren esdeveniments multitudinaris, on la massa s'emocionava amb la seua capacitat retòrica i teatral. No és estrany que la gent li atribuïra la capacitat de fer miracles, els quals s'han incorporat a la memòria col·lectiva dels valencians.

Sant Vicent Ferrer i la literatura

Sant Vicent Ferrer no va ser un escriptor, ni ho va voler ser mai, però ha passat a la història de la literatura per la importància dels seus sermons. Hi havia reportadors que copiaven els sermons del sant en directe i després els passaven en net com a model de predicació.

Estructura del sermó

• Introducció: comença amb un versicle en llatí i una salutació a l'auditori, seguida per la pregària de l'Avemaria.
• Introducció del tema: és l'explicació breu i literal del tema proposat i de les conclusions morals que cal extraure'n.
• Divisió del tema: consisteix en el desplegament de les diferents parts del sermó.

Al llarg del sermó, sant Vicent solia recórrer a la Bíblia com a argument d'autoritat, però alhora usava sovint exemples quotidians que li servien per a contar de manera senzilla històries amb una finalitat moralitzant. Emprava molts recursos del registre col·loquial, així el públic experimentava reaccions d'humor, por i emoció, afavorides per la gesticulació i la veu del sant, un autèntic comunicador de masses.

Cançons de gesta i novel·les de cavalleries

Al voltant d'un personatge llegendari, el rei Artús, es va generar l'anomenada matèria de Bretanya, tot un seguit de narracions que van tenir molt d'èxit i popularitat arreu d'Europa. Són les novel·les de cavalleries, protagonitzades per personatges mítics en llocs exòtics i desconeguts, amb elements molt meravellosos. En la nostra llengua destaquen diverses narracions en vers del segle XIV, com ara Blandín de Cornualla, d'autor anònim, i la Faula, de Guillem de Torroella.

4