Tirant lo Blanc: Origens, Matèria de Bretanya e Novel·les de Cavalleria

1. Què tenen en comú els llibres i les novel·les de cavalleria?

Encara que les novel·les ho facin des d'un punt de vista més realista, ambdós tenen alguns trets en comú: tenen personatges tipificats (cavaller, rei, dama, etc.), tracten d'un escuder que és convertit en cavaller i surt a la recerca de fama i fortuna, acabant aconseguint el que vol. Tenen un narrador omniscient.

1.1 Característiques de la Matèria de Bretanya

Chrétien de Troyes va crear la Matèria de Bretanya, un conjunt de relats entorn del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Els personatges són inventats per Troyes, recollits de llegendes. Es tracta de narracions curtes, com El cavaller del Lleó i El cavaller de la carreta, que tenen totes les característiques de les novel·les, excepte la forma en vers.

• Narrador: sol ser un personatge secundari que conta les aventures d'un company, senyor, etc.
• Personatges: generalment tipificats (cavaller, rei, dama, etc.). En aquest sentit, eren relats fàcils de reproduir.
• Espai: transcorre a la Bretanya, però la deforma, creant paisatges no típics o propis d'aquesta. És un paisatge, per tant, imaginat.
• Temps: un passat llunyà, llegendari, però igual al present, donant així la sensació d'haver transcorregut fa poc.
• Trama: plantejament, nus i desenllaç.

1.2 A mesura que avança l'Edat Mitjana, el realisme va en augment?

Sí, perquè es produeix el pas dels llibres de cavalleria, que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges poc creïbles en terres exòtiques i temps fabulosos, a les novel·les cavalleresques, com el Tirant o el Curial, que no contenen elements meravellosos i increïbles ni herois extraordinaris, i l'acció de les quals se situa en geografies conegudes i en un temps pròxim al dels autors.

2. Argument i influències del Tirant lo Blanc

2.1 Primera part: aprenentatge cavalleresc

Un grup d'escuders es desplaça des de Bretanya a Londres, on se celebren festivitats de coronació del rei anglès, per ser nomenats cavallers i participar a les justes. Pel camí, el cavall de Tirant es desvia mentre ell s'ha adormit, entra a un bosc i s'atura davant d'una ermita. Allí hi ha un ermità, abans comte-rei (inspirat en Blanquerna i el seu retir ermità), que ensinistra Tirant en la cavalleria. L'ermità usa com a base cavalleresca el Llibre de l'ordre de cavalleria de Ramon Llull (1276). Així, la primera font de Martorell és Llull.

Tirant promet tornar-hi en acabar l'estada a Londres. El protagonista marxa a Londres, on s'esdevenen molts episodis cavallerescos, i torna a l'ermita. Allí, el seu cosí narra el que ha succeït a les festes. El comte-rei-ermità és, en realitat, Guillem de Varoic. Martorell s'allotjà a casa de Guy de Warwick per traduir un relat novel·lesc que aquest últim havia escrit, i s'inspira en ell per a aquest personatge. Acabada la narració, Tirant i els companys marxen cap a Rodes, aleshores assetjada pels turcs.

2.2 Segona part: Tirant a Sicília i Rodes

Pel camí, Tirant lluita contra turcs i genovesos a Gibraltar (novel·la militar). El fill del rei francès, Felip, fuig de sa casa i s'incorpora a la colla. A Sicília, Tirant intenta desembarcar-lo i emparellar-lo amb la filla del rei, Ricomana. Ella i Felip representen l'amor medieval (casaments per vassallatge). Els episodis a Sicília són amorosos. Finalment, marxen cap a Rodes, trenquen el setge, alimenten la ciutat i la proveeixen d'armes (episodis militars i cavallerescos).

Per a aquesta part, Martorell es basa en la seva experiència. Havia estat a Itàlia de jove, amb el seu pare, lluitant per al rei Alfons el Magnànim: mercenaris i mariners valencians que havien participat al setge. Sobretot, però, es basa en la Crònica de R. Muntaner, especialment els episodis de la conquesta d'Orient i els triomfs de Roger de Flor, com la conquesta d'Atenes i Istanbul, i la seva mort.