Modernisme i societat: Art, burgesia i bohèmia

Modernisme i societat

La industrialització de Catalunya –i més concretament de Barcelona– comportà un conjunt de transformacions que afectaren tota l’estructura social. Un grup de joves intel·lectuals, sorgit de les files de la burgesia, criticà les postures materialistes i immobilistes de la seva pròpia classe i impulsà una modernització total i profunda de Catalunya que la tragués del seu endarreriment en relació amb Europa. Així, un dels problemes dels artistes i intel·lectuals modernistes fou el de la incomprensió, quan no l’enfrontament, amb la societat en què vivien i per a la qual escrivien (com es pot veure a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, o a l’obra de Santiago Rusiñol).

Les relacions entre l'artista i la societat

Es donen dues actituds diferents que coincideixen amb les dues posicions estètiques del moviment:

1. Els qui es refugiaren en l’art, convertit en una mena de religió per a ells, i sovint caigueren en actituds bohèmies.
2. Els qui pretenien implicar l’art en els aspectes materials de l’individu i la societat.

En ambdós casos es produí un enfrontament directe amb la burgesia i la societat industrial. Així, sofriren una doble marginació: la de la burgesia i la seva automarginació. L’exteriorització d’aquesta marginació fou la bohèmia, que apostava per noves formes de relació social (les tertúlies d'Els Quatre Gats, les Festes Modernistes de Sitges...) i per noves formes de vida (en el vestir, els cabells, l’actitud...).

Tipus de bohèmia

1. Bohèmia tràgica o negra

Els qui la seguiren adoptaven:

• Actitud regeneracionista de la societat.
• Renovació social a través del desvetllament ideològic.
• Vitalistes.
• Ideologia política: anarquisme.
• La inadaptació social es resol sovint en suïcidis o autoexilis.
• Representants destacats: Jaume Brossa i Joan Puig i Ferreter.

2. Bohèmia daurada o rosa

• Defensa de «l’art per l’art».
• L’art s’ha de mantenir al marge del progrés social.
• Evasió a través de l’art.
• Decadentistes.
• Ideologia política i posició social: pertanyien a la burgesia benestant i tenien resolta la subsistència econòmica.
• Intel·lectuals i artistes destacats: Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i, en part, Joan Maragall.