Obra teatral catalana: Pedrolo, Sirera, Benet i Jornet
T12 - Descriu els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo
Pedrolo analitza la vida humana i formula preguntes inquietants. Els personatges de Pedrolo viuen en un món tancat, separats de l'espai exterior. Les situacions són claustrofòbiques i angoixants. Un teatre pessimista, però no evita que els seus personatges lluiten per les llibertats personals i nacionals.
S'ha relacionat Pedrolo amb el teatre de l'absurd, tot i que ell va rebutjar aquesta influència. En aquest teatre les relacions humanes són caòtiques i adopta així un to irònic: per a ell, la vida humana no té sentit. Les coses racionals produeixen desconfiança. Les obres desprenen una atmosfera trista de sentit tràgic, fàstic i cansament. No tenen un significat precís. Els autors pensen que no cal preocupar-se pel sentit en un món sense sentit. No hi ha una imitació de la vida, sinó una visió imaginativa de la vida. No hi ha identificació entre espectadors i personatges. El llenguatge té lògica, però no correspon a una obra concreta.
T13 - Descriu les característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual
Els actuals autors, conscients que el teatre és un espectacle global, no es limiten a escriure textos, sinó que els dirigeixen i/o fins i tot fan d'intèrprets. Al País Valencià no podríem parlar de teatre modern sense referir-nos a Rodolf Sirera o Manuel Molins. Molins ha escrit obres de tema històric, melodrames i comèdies. A Sirera li devem una obra molt coneguda internacionalment, El veri del teatre, on hi ha una magnífica reflexió sobre el fet teatral. Aquests, juntament amb altres autors, plantegen les seves obres de manera que els espectadors puguin fer-se hipòtesis. A més, tenim sèries de televisió en la línia de les sitcoms anglosaxones, escrites i dirigides per Carles Alberola.
A Catalunya hi ha autors que recorren a la ironia i la comicitat a l'hora d'enfrontar-se a les desgràcies que porta la vida, com Sergi Belbel, al qual hem de sumar un teatre compromès amb la realitat des d'una «òptica reflexiva i gens trivial», com el de Toni Cabré i Manuel Dueso.
T14 - Explica l'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seva relació amb el món audiovisual
Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) suposa l'alternativa catalana al «culebrón» llatinoamericà, lacrimògen i barroer, que prolifera per les televisions comercials espanyoles. A Benet i Jornet, dramaturg i professor de gran prestigi, devem el guió d'esplèndides sèries televisives de ficció. Però no hem d'oblidar que ens trobem davant un dels autors més importants del teatre contemporani en català.
El teatre de Benet i Jornet presenta les següents fases:
- Realisme social: ha descrit com ningú el món proletari i de la petita burgesia urbana.
- Cicle de Drudània: al·legoria de la Catalunya que descriu la situació de la nostra cultura a les acaballes del franquisme.
- Apropament al teatre de Harold Pinter.
- Retorn al realisme, però ressaltant la dificultat de comunicació entre les persones.
Benet reflexiona en les seves obres sobre el fet teatral, l'enfrontament entre l'individu i la col·lectivitat, la rutina i la misèria de la vida quotidiana.