Apontamentos, resumos, trabalhos, exames e problemas de Educação Artística

1. Situació i context de l'obra

El fragment pertany a una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, publicada l'any 1978, any en què es va proclamar la Constitució Espanyola. Per tant, podem afirmar que el context històric és un context de canvi i d'obertura política i social. Es va incentivar la producció literària i teatral i es va renovar l'escena valenciana, on es podia parlar del teatre independent.

2. Característiques dels personatges

Marqués: té una aparença externa marcada per la simulació en un primer moment. El pas de criat a marqués està marcat per un canvi de veu, i la seua posició social li permet aconseguir allò que vol i que li provoca plaer. És un personatge latent.

Gabriel: té una aparença externa... Continue a ler "Anàlisi de «El Marqués» de Rodolf Sirera: context, personatges i temes" »

L'Avantguardisme

L'Avantguardisme és un corrent que sorgeix a diferents punts d'Europa (Alemanya, França, Itàlia, Catalunya…). Es va iniciar al segle XX i es basa en el fet que l'artista introdueix dins d'una obra elements innovadors que no segueixen els corrents tradicionals.

Durant les primeres dècades del segle XX es va produir un trencament entre dues concepcions de l'art diferents. D'una banda, hi havia aquells artistes que pensaven que l'art havia de ser una experiència de cultura i optaven per la norma de la tradició clàssica; d'una altra, hi havia artistes que creien que l'art havia de ser justament el contrari: una destrucció de la norma establerta, una recerca, una aventura, una experimentació. Ells mateixos es van posar... Continue a ler "Avantguardisme i Literatura Catalana de Postguerra" »

Sant Vicent Ferrer

Va néixer a València l'any 1350 i va morir el 1419 a la ciutat bretona de Vannes. El papa Calixt III el va canonitzar el 1455. Sant Vicent pertanyia a l'orde dels dominics, coneguts per allò que el faria famós: l'oratòria. Es va formar en diverses ciutats i va obtenir el títol de mestre en teologia.

Des de bon començament va destacar per la producció intel·lectual, l'habilitat política i, sobretot, per una poderosa influència sobre les persones, cosa que el feia molt influent tant a la Corona d'Aragó com fora d'ella.

Predicació i recepció popular

Sant Vicent va predicar per tota la Corona d'Aragó, per Castella, Galícia, Occitània, el nord d'Itàlia, Suïssa i la Bretanya. Acompanyat per una comitiva de més de... Continue a ler "Sant Vicent Ferrer: Vida, Predicació i Obra" »

1. Joaquim é casado com Matilda e tem com ela dois filhos. R: NENHUMA DAS ALTERNATIVAS.

2. A respeito dos segurados da previdência social: R: A pessoa que não tenha trabalho nem renda pode filiar-se à Previdência Social. III A alternativa I está correta pelo fato... IV Considerando que Pedro... I, III, IV corretas.

3. De acordo com a Lei 8.213/91, mantém a qualidade de segurado, independentemente de segregação compulsória: R: Sem limite de prazo.

4. O RGPS garante aos segurados os benefícios: R: Do auxílio-doença, do salário-maternidade e aposentadoria por invalidez.

5. É possível afirmar que: R: Toda pessoa física contribuinte é segurada da OS.

6. Conforme a doutrina, o princípio previdenciário é: R: Solidariedade.

7. De acordo

Doenças do Arroz

Brusone

Agente causal: Fungo Pyricularia oryzae (sin. Magnaporthe oryzae).

A Brusone é a doença mais importante para a cultura do arroz, provocando perdas que podem chegar a 60%. Manifesta-se em toda a parte aérea da planta, desde os estádios iniciais de desenvolvimento até a fase final de produção de grãos.

Sintomas

• Folhas: Pequenas pontuações de coloração castanha que evoluem para manchas alongadas com margem marrom e centro claro.
• Panícula: A inflorescência da planta de arroz, localizada sobre o último entrenó do caule, pode ser severamente afetada. O fungo pode atacar o nó basal, a ráquis e as ramificações. Se a infecção ocorrer logo após a emissão da panícula, os grãos não se formam e a panícula

Barroc (segles XVI-XVIII)

El tipus de text argumentatiu

El text argumentatiu és el producte d'una situació de comunicació que inclou un enunciador (l'argumentador), un destinatari, un tema controvertit i una finalitat social específica, i que es porta a terme mitjançant una orientació de l'argumentació que determina el valor dels arguments i dels contraarguments.

• Presència d'un tema controvertit, que admet diferents tractaments. Perquè hi haja una seqüència argumentativa és una condició necessària i suficient que hi haja una tesi. La tesi constitueix l'element al voltant del qual es basteix l'estructura argumentativa, amb un o diversos arguments.
• Caràcter subjectiu, mitjançant la presència d'un emissor que manifesta la seua manera de veure la realitat,

Modernisme i societat

La industrialització de Catalunya –i més concretament de Barcelona– comportà un conjunt de transformacions que afectaren tota l’estructura social. Un grup de joves intel·lectuals, sorgit de les files de la burgesia, criticà les postures materialistes i immobilistes de la seva pròpia classe i impulsà una modernització total i profunda de Catalunya que la tragués del seu endarreriment en relació amb Europa. Així, un dels problemes dels artistes i intel·lectuals modernistes fou el de la incomprensió, quan no l’enfrontament, amb la societat en què vivien i per a la qual escrivien (com es pot veure a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, o a l’obra de Santiago Rusiñol).

Les relacions entre l'artista

Les quatre grans cròniques

Escrites entre el s. XIII i el XIV, tenen el seu origen en el llibre Gesta Comitum (llistat de noms amb les gestes més importants dels reis al costat).

Finalitats generals de les cròniques

• Justificació reial: Justificar determinats fets o actituds del rei.
• Comunicació política: Explicar al poble accions polítiques del rei; per això s'escriuen en llengua vulgar.
• Valor didàctic: Deixar constància per escrit d'uns fets que, per a la mentalitat medieval, tenen valor didàctic. El rei era tot un model a seguir pels seus súbdits.
• Heroisme i patriotisme: Escrites amb un to heroic, amb la intenció d'exaltar la figura del monarca i una voluntat patriòtica de cohesionar el país.

Característiques de la prosa historiogràfica

• Reflex

Realisme Social i Noves Tècniques

L’any 1962 fou autoritzada per primera vegada des de la repressió una col·lecció de traduccions de novel·les. A més, la novel·la psicològica hagué de competir amb unes tendències noves marcades pel neorealisme italià i per la novel·la nord-americana d’entreguerres. Es tracta de novel·les que se situen en un marc històric concret i intenten donar testimoni d’uns fets mitjançant l’ús de tècniques objectivistes.

El realisme social o històric també troba ressò en l’obra de molts autors, com Baltasar Porcel.

Trets del realisme social o històric en narrativa

• 1. L’heroi individual és substituït per un protagonista col·lectiu o representatiu d’una classe social.
• 2. El temps i l’espai